Setmana 8
Començem amb la següent setmana en la qual ens centrarem en finalitzar els útilms comentaris sobre l’anàlisi dels llibres de primària i en l’explicació sobre el disseny curricular. Anem allà!
El primer dia, és a dir, el dimarts, començarem la classe com totes les anteriors: la va iniciar algun company, i en aquest cas va ser la meua companya Sandra Miralles la qual va possar un vídeo que van realitzar els xiquets del seu col·legi.
És un vídeo molt bonic perquè ixen tots els xiquets cantant una lletra i fent tasques que es centren en promoure i fomentar aspectes molt importants actualment per a la nostra societat com la Innovació i NNTT, la interculturalitat i plurilingüisme, l’educació ambiental i la sostenibilitat i la convivència i participació.
Açí vos deixe el link:
Després d’aquest vídeo continuarem amb l’anàlisi dels llibres per veure les veus que per desgràcia queden absentes en el currículum escolar:
El nostre grup en concret va analitzar dos llibres, un de matemàtiques de sisé curs i un altre de coneixement del medi, de quart.
La veritat és que en quant a estructura dels llibres, els dos eren semblants i els meus companys van observar el mateix: el primer que observàvem era una introducció al tema, bé amb una il·lustració o text relacionat per a que el mestre faça una petita inducció al tema a tractar. Seguidament trobem una part teòrica per a donar l’explicació de lo que hi ha que ensenyar als xiquets, i després una sèrie d’activitats pràctiques per tal de possar a proba i practicar allò que t’han ensenyat.
Per tant, si seguim l’estructura del llibre, una classe es basaria en explicar teoría i enviar exercicis per practicar i així succesivament.
En quant a les veus inexistents sí que hi havien diferències segons el llibre:
Per una banda, en el llibre de matemàtiques vàrem observar que el món femení apareix en poca mesura comparat amb el masculí. Les professions com historiadors, arqueòlegs, astronautes, presentadors de televisió...apareixien vinculades amb homes mentres que la dona sols apareix en el món de la classe treballadora com per exemple fornera.
Una cosa que ens va parèixer curiosa és que la professió de docent se li atribueix a la dona i solament apareixia un home i era professor d’educació física. Respecte a la diversitat racial, no apareixia cap ètnia diferent a la blanca. Altra veu absenta seria la de les sexualitats lesbiana i homosexual, ja que només apareixia la representació i menció de famílies tradicionals. Per últim, tampoc observàrem cap representació de persones amb discapacitats físqiues i/o psíquiques
Per altra banda, respecte al llibre de coneixement del medi les professions continuaven sent diferenciades per a homes i dones. No obstant això, s’observa un avanç, ja que havia diversitat racial i apareixia un home discapacitat que anava amb cadira de rodes, però continuaven apareixent només famílies tradicionals.
En la meua opinió, crec que l’escola ha de ser un lloc on t’ensenyen totes les coses de la vida i que no deurien deixar de costat coses tan importants com el món femení, la homosexualitat, les discapacitats, la diversitat racial...L’únic que estàn fent és un currículum ocult on els xiquets aprenen que tot el mencionat anteriorment, entre moltes altres coses, són estranyes i roïnes.
Per tant, crec que tant les editorials que fan els llibres, com els professors tenen que tractar diariament aquestos temes, perquè són fundamentals per fomentar i promoure la igualtat en la nostra societat. Encara que hi ha molts avanços de tipus científic, tecnològic...les mentalitats encara estan molt endarrerides.
Quan terminàrem aquesta tasca el professor va començar amb l’explicació del disseny del currículum el qual agrupa una sèrie de decisions que donen forma al currículum, és com un pont entre la intenció i l’acció i entre la teoria i la pràctica. Per tant, és el que es decidim què anem a fer a classe els professors, alumnes, els materials que anem a utilitzar. En aquest disseny participen la editorial que fabrica el llibre, les característiques del centre, perquè per exemple si tens un hort podràs planificar més activitats diverses fora de classe, i per últim el mateix professor que és el que dirigeix la seua classe.
El disseny curricular té alguns factors que dificulten la creació d’un model clar com per exemple el nivell de concreció i la mesura en que el professor té autonomia per dissenyar el curríulum i no estar condicionat pel llibre de text.
Continuant parlant sobre els docents, aquestos tenen un marc de possibilitats però amb límits com la formació del professor per seleccionar continguts, organitzar-los i adaptar-los a la classe, per tant, si un professor no es sent segur no farà cap innovació en l’aula i seguirà els passos del llibre de text que com analitzàrem anteriorment fa les classes molt monòtones amb teoria i pràctica. A més tenen el límit de cóm el centre treballa, ja que si arribes a un centre nou i tenen una sèrie de pautes no és tan fàcil treballar de la manera que vols. També pot condicionar a un professor les condicions laborals i el control extrem que pot tindre a l’aula.
Continuant amb les cacterístiques d’aquest disseny, s’ha de basar en el continguts, ja que és necessari planificar que anem a tractar en les classes i com ho anem a fer, activitats d’ensenyament-aprenentatge: els espais, temps i material que anem a utilitzar i per últim les
activitats d’avaluació, és a dir, cóm anem a comprovar tot el que els xiquets han comprès.
Per últim, en aquesta classe començarem a parlar sobre les tasques i seqüències on és imprescindible com anem a organitzar l’espai, què fa l’alumnat, els mitjans i recursos utilitats, què fa el professorat, el temps de cada activitat i els continguts que anem a tractar.
Pasem a la classe del dijous i aquesta classe la va començar una comapanyera anomenada Ana Soler la qual va posar un vídeo anomenat “Five days to dance” on es produeix l’arribada d’uns coreògrafs i ensenyen un ball als alumnes d’un centre de secundària Aquest projecte va ser dirigit per a tot el centre, durant 5 dies i ens fa relexionar sobre que les arts han d’estar més presents en el currículum:
A continuació, el mestre el dia anterior ens va enviar una tasca per a casa: llegir el “currículum globalitzat”, un text que parla sobre la reconstrucció dels coneixements i que hem d’arribar al dubte per a fer-ho. Jo vaig a destacar una frase amb la que estic d’acord: “Una de las razones para defender los currícula integrados es que éstos son una forma de contrarrestar una enseñanza excesivamente centrada en la memorización”. Estic d’acord amb aquesta frase perque pense que hi han moltes formes d’ensenyar i no sempre ha de ser amb la memorització de eternes coses que al final acaben oblidant-se.
Després d’açò, Carles va continuar explicant quan una activitat és més gratificant, basant-se en RATHS (1971) "Teaching whithout specifics objectives" Educational Leadership. Anem allà:
Per a que una activitat siga exitosa anema mencionar 12 característiques:
- Té que permetre als xiquets realitzar l'activitat i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.
- Hi ha que assignar als estudiants un paper actiu en lloc de passiu en les situacions d’aprenentatge, on l’alumnat tindrà que investigar, exposar, observar....
- Tenen que indagar sobre sobre idees, aplicacions de processos intel.lectuals o problemes quotidians, bé personals o bé socials.
- Els xiquets tenen que interactuar amb objectes i materials reals per tocar-los, manipular-los, examinar-los…
- El seu acompliment es pot realitzar amb èxit a diversos nivells d'habilitat com imaginar, comparar, classificar o resumir, és a dir, amb tasques obertes les quals no tenen una resposta única i totes poden ser correctes
- Els estudiants han d’examinar una idea o un problema actual que ha estat estudiat amb antelació
- Els estudiants examinen temes o qüestions que els ciutadans de la nostra societat no analitzen normalment com el deiem anteriorment: sexe, religió, guerra, pau, diversitat racial, homosexualitat…
- Els estudiants i els docents correguen riscos d'èxit o fracàs.
- Exigeix que els estudiants reescriguen, repassen, i perfeccionen els seus esforços inicials.
- Estimula als estudiants a que s’ocupen de l'aplicació i del domini de regles, o disciplines importants.
- Proporciona als estudiants la possibilitat de compartir amb altres la planificació d'un projecte realitzar per ells mateixos.
- Permet l'acolliment dels interessos que tenen els alumnes per a que pugan comprometre’s.
A continuació passem a la última part de l’explicació: les seqüències didàctiques
- Seqüència didàctica A. Podem dir que és la manera tradicional d’ensenyar i es basa en tres moments de classe: En primer lloc, el professor relata els continguts ajudant-se del llibre de text per a que els alumnes s’enteren, en segon lloc realitzen activitats per fixar eixos coneixements i per últim, es fa un control sobre allò que han après.
- Seqüència didàctica B. Es basa també en tres moments de la classe i és el que anomenem “model tecnològic”. El primer que es fa és programar els objectius generals, específics i operatius, seguidament s’aplica aquesta programació i per últim, es fa una avaluació dels objectius que han après els alumnes.
- Seqüència didàctica D que és l’anomenat treball per projectes. Aquesta seqüència es divideix en sis moments: En primer lloc, es fa una selecció del tema que anem a treballar, després es fa una sèrie de preguntes als alumnes per saber que és el que saben del tema. A continuació, elaborarem un mapa conceptual on apareguen tots els continguts a tratar, seguidament, s’elaborara un pla de treball on es reparteixen les tasques per a l’exposició de grups, que seria el pròxim moment. Per últim, fariem un dossier, que agruparia tot el que hem fet.
- Seqüència didàctica C. En aquest mètode com en l’anterior el primer que farem serà unes activitats per comprovar les idees que tenen els alumnes. Seguidament, tant el professor com els alumnes portaran materials relacionats amb el tema que anem a donar per reflexionar sobre aquestos. En tercer lloc, es faran activitats individuals i en grups per a aprofundir en els continguts i replantejar-nos les hipòtesis inicials. Per concloure, realitzarem activitats de comunicació, discussió, valoració i per últim, síntesi.
Amb aquestes seqüències Carles va acabar l’explicació sobre el disseny del currículum i cada equip començà a elaborar el seu projecte sobre la preparació de 15 classes per als alumnes.
Comentarios
Publicar un comentario