Mestres en progrés

Espanya és dels països de la UE on més cauen els pressupostos en educació i  El Govern ha tornat a reduir la despesa en l'ambit educatiu, açí us adjuntem l'enllaç a la notícia. http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/10/30/59f0dcc2468aeb89168b45de.html

Després de la primera setmana d'activitats complementaries on varem aprendre moltes coses noves, hem de seguir amb les classes normals. Però abans, volia comentar una cosa que personalment em va parèixer molt curiosa.. En aquesta setmana, les meues companyes i jo varem asistir a una conferencia impartida pel departament de psicologia, la qual tractava el tema de la mort en els xiquets. Tots tenim una idea equivocada perquè els xiquets no es queden traumatitzas amb aquest tema, tot el contrari, s'ha d'ensenyar que la mort és una cosa que ens pasarà a tots i al mateix temps ensenyar-los a valorar la vida. I aquest tema està molt relacionat amb el que hem donat aquesta setmana, amb el curriculum ocult. La mort no és un tema que aparega al curriculum i com aquest tema hi a molts més que no es parlen a l'escola. Tota la setmana varem tractar el tema del curriculum. El primer dia varem debatir què era per a nosaltres el curriculum i varem estudiar les diferents teories que

Aquesta setmana només hem tingut un dia de classe i ho hem aprofitat per parlar de l'interesantíssim text de Nieves Blanco: "Saber para vivir" . P er a m i , la frase estrela del text és "Educar és preparar per a la llibertat"; donat que em sembla que això és (o hauria de ser) el resultat de l'escola: donar a l'alumnat les ferramentes per aprendre i que elles i ells puguen esdevenir qui volen ser. Així mateix, cal destacar un punt que ens clarifica l'autora: la diferència entre el saber i el coneixement, que defineix de la següent manera: "El coneixement és allò que adquirim, habitualment amb esforç, té un caràcter més intel·lectual i busca la universalitat [...]. D'altra banda, el saber s'adquireix sense esforç i [...] està lligat a l'experiència [...]. L'origen del coneixement és el pensament, el dubte; l'origen del saber és l'experiència. La diferència f ona mental entre coneixement i saber és el mètode , la via

       Les lleis de educació són la clau del sistema educatiu, per això, es important conèixer-les, tant l'actual com les anteriors a la nostra i per això, aquesta setmana hem fet un repàs a classe de didàctica de les lleis de educació des de 1950, aproximadament, fins a l'actualitat.        No tots els sistemes educatius són iguals, segons el país les classes són d'una manera o d'una altra i a classe de didàctica a través de dos documentals hem pogut observar dos sistemes educatius molt diferents als nostres com és el cas de Finlàndia i Corea i després de veure-los varem poder fer comparacions. Varem observar que els dos sistemes no tenien res a vore, Finlàndia és un sistema en la seua majoria de educació pública i més liberal que busca ensenyar als xiquets d'una manera més alternativa i dinàmica , els xiquets quasi mai tenen deures, no fan examens fins que no arriben a una edat més avançada, van poques hores a classe... mentre que el sistema coreà és tot el cont

En aquesta setmana podem parlar de dues tasques que hem fet a classe. La setmana passada el professor ens va dividir en dos grups per llegir dos textos diferents però els dos relacionats amb les funcions del sistema educatiu. A mi em va tocar el text d’Ángel Pérez anomenat: “Les funcions socials de l’escola” que parla sobre la socialització en l’escola. Pérez parla sobre les funcions bàsiques de l’escola i serien per una banda, preparar als alumnes per a la seua participació futura en el món del treball i per l’altra banda, formar als xiquets per a la seua intervenció en la vida pública . També parla sobre que l’escola trasnmiteix als xiquets una ideologia on els valors principals són l’individualisme i la igualtat, per tant, cadascú arriba fins on li permet les seues capacitats i el seu treball personal. A més podem afegir que les aules són escenaris vius on s’intercanvien idees, valors i interesses diferents, pel que els enfrontaments són comuns.  Per concloure vaig a afegir