Setmana 3

En aquesta setmana podem parlar de dues tasques que hem fet a classe. La setmana passada el professor ens va dividir en dos grups per llegir dos textos diferents però els dos relacionats amb les funcions del sistema educatiu.

A mi em va tocar el text d’Ángel Pérez anomenat: “Les funcions socials de l’escola” que parla sobre la socialització en l’escola. Pérez parla sobre les funcions bàsiques de l’escola i serien per una banda, preparar als alumnes per a la seua participació futura en el món del treball i per l’altra banda, formar als xiquets per a la seua intervenció en la vida pública. També parla sobre que l’escola trasnmiteix als xiquets una ideologia on els valors principals són l’individualisme i la igualtat, per tant, cadascú arriba fins on li permet les seues capacitats i el seu treball personal. A més podem afegir que les aules són escenaris vius on s’intercanvien idees, valors i interesses diferents, pel que els enfrontaments són comuns.  Per concloure vaig a afegir una frase que m’ha paregut interessant i diu: “El professor cree gobernar la vida del aula cuando solo domina las epidermis”. En realitat aquesta frase no m’agrada, ja que desde el meu punt de vista no veig correcte atribuir-le a un professor la funció de tindre el poder sobre tots, ja que es suposa que el que es té que inculcar en els xiquets és la igualtat i no la superioritat, però sempre mantenint un respecte cap al professor. Considere que tenim que veure als mestres com un figura a seguir pels seus valors, no per ser dictatorial i exercir poder sobre tots nosaltres.

Continuant amb l’explicació de la classe, en arribar ens vam col·locar segons el text llegit, d’aquesta manera en la primera i tercera fila estaven els que havien llegit a Reimer i en la segona i quarta a Pérez.

L’objectiu de la classe era fer un petit resum als companys que no havien llegit el nostre text. El meu company de davant es va girar i em va dir que el text de Reimer fa un anàlisi i  crítica del sistema educatiu i sobre el que fan les escoles. Diu que l’escola realitza quatre funcions que són la de la custodia, la selecció del paper social, la d’adoctrinar i per últim l’educativa, també remarca que a causa de l’atribució de tantes funcions el sistema falla. A més destaca un tema que és el del preu de les escoles pel que no hi ha la mateixa oportunitat d’estudi en tots els xiquets i això es remunta a l’Antiguitat, on només podien votar els rics. A continuació Reimer diu que en la societat moderna es necessiten institucions que cuiden als xiquets menuts i als ancians, ja que la gent sol considerar que ja no tenen cap funció en el món. Per concloure, defensa la meritocracia que és un sistema basat en els mèrits, on les posicions jeràrquiques es guanyen a través dels propis mèrits.

Al final de la classe el professor va començar a explicar les funcions del sistema educatiu, tasca que va acabar en la següent classe, el dijous. El professor va explicar quin és el paper de l’escola o quin hauria de ser. En primer lloc va parlar de tres enfocaments: el primer és que l’escola ha d’actuar com a transmissora de l’herència cultural, en quant a herència cultural s'entèn allò que pertany a la tradició i que passa de generació en generació. El segon enfocament tracta sobre que ha de ser una ferramenta per al desenvolupament de l’individu on es col·loca al xiquet com el centre de la activitat educativa i això li permet el desenvolupament de la seua personalitat, i l'últim enfocament diu que l’escola ha de transformar la cultura, com que la societat i l'educació estàn en continu canvi, l'escola ha de tindre un paper actiu i constructiu, a més aquesta té una funció social.
A continuació va parlar sobre els mecanismes de socialització que s’utilitzen a l’escola com per exemple la selecció del contingut que s'ensenya a l'aula, l'organització de les tasques i de l’espai i el temps i els sistemes d'avaluació els quals fomenten la competència.

No obstant això, hi han contradiccions en el mencionar procès de socialització, ja que l'escola es un espai viu d'interaccions, hi han interessos enfrontats i existeixen espais d'autonomia. Per tant, l'escola com a institució pateix una tensió dialèctica entre les tendències que volen garantir la seua funció reproductora i les tendències que impulsen el canvi i reclamen la funció educadora de l’escola.

A continuació Carles va començar a parlar de la funció educativa la qual desborda la funció reproductora que es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada un dels i de les alumnes.

Per tant, la funció educativa ha de basar-se en el desenvolupament de la funció compensadora que es basa en una escola comuna i comprensiva on s’utiitzen mètodes per a que tots els xiquets arriben al mateix i que els que fracassen tinguen èxit on és imprescindible la diversitat pedagògica per atendre les diferències d'origen, les dificultats socials, personals...i en facilitar la comprensió dels coneixements. Per últim va parlar de la reconstrucció dels coneixements on hi ha que preparar a l’alumnat per actuar d’una manera democràtica encara que la societat no ho siga, ja que les relacions socials i els mitjans de comunicació transmeten informacions, valors i concepcions ideològiques als xiquets. Per tant, és molt important que els xiquets aprenguen a construir les seues propies idees.

Per finalitzar la classe ens vam agrupar en xicotets grups de 3 persones i vam començar una altra tasca: investigar i comparar el sistema educatiu de 1970 anomenat Llei General d’Educació (LGE) amb el sistema educatiu que ens va afectar directament a nosaltres que va ser aprovat en 2013 i rep el nom de Llei Orgànica d'Educació (LOE). Els dos sistemes seran explicats amb més profunditat en la següent classe.