Setmana 4
Les lleis de educació són la clau del sistema educatiu, per això, es important conèixer-les, tant l'actual com les anteriors a la nostra i per això, aquesta setmana hem fet un repàs a classe de didàctica de les lleis de educació des de 1950, aproximadament, fins a l'actualitat.
No tots els sistemes educatius són iguals, segons el país les classes són d'una manera o d'una altra i a classe de didàctica a través de dos documentals hem pogut observar dos sistemes educatius molt diferents als nostres com és el cas de Finlàndia i Corea i després de veure-los varem poder fer comparacions. Varem observar que els dos sistemes no tenien res a vore, Finlàndia és un sistema en la seua majoria de educació pública i més liberal que busca ensenyar als xiquets d'una manera més alternativa i dinàmica , els xiquets quasi mai tenen deures, no fan examens fins que no arriben a una edat més avançada, van poques hores a classe... mentre que el sistema coreà és tot el contrari, la seua finalitat principal és formar als xiquets per a que siguen els millors i tinguen un bon treball, a banda de totes les hores de classe els xiquets fan moltes hores extraescolars, tenen molts deures... i és un sistema molt competitiu on es fomenta l'educació privada.
Una de les tasques encomanades per a casa va ser llegir 'Pedagogía del Oprimido' de Freire on l'autor ens mostra diferents tipus d'educació com l'educació problemàtica que defensa el diàleg on el professor a més d'ensenyar aprén del alumne i l'educació bancaria on l'alumne es troba a classe com un objecte passiu i no interactua amb el professor.
Finalment m'agradaria acabar aquesta entrada amb una reflexió que fa Paulo Freire en 'Pedagogia del oprimido' que diu que per a canviar el món hem de pensar.
No tots els sistemes educatius són iguals, segons el país les classes són d'una manera o d'una altra i a classe de didàctica a través de dos documentals hem pogut observar dos sistemes educatius molt diferents als nostres com és el cas de Finlàndia i Corea i després de veure-los varem poder fer comparacions. Varem observar que els dos sistemes no tenien res a vore, Finlàndia és un sistema en la seua majoria de educació pública i més liberal que busca ensenyar als xiquets d'una manera més alternativa i dinàmica , els xiquets quasi mai tenen deures, no fan examens fins que no arriben a una edat més avançada, van poques hores a classe... mentre que el sistema coreà és tot el contrari, la seua finalitat principal és formar als xiquets per a que siguen els millors i tinguen un bon treball, a banda de totes les hores de classe els xiquets fan moltes hores extraescolars, tenen molts deures... i és un sistema molt competitiu on es fomenta l'educació privada.
Una de les tasques encomanades per a casa va ser llegir 'Pedagogía del Oprimido' de Freire on l'autor ens mostra diferents tipus d'educació com l'educació problemàtica que defensa el diàleg on el professor a més d'ensenyar aprén del alumne i l'educació bancaria on l'alumne es troba a classe com un objecte passiu i no interactua amb el professor.
Finalment m'agradaria acabar aquesta entrada amb una reflexió que fa Paulo Freire en 'Pedagogia del oprimido' que diu que per a canviar el món hem de pensar.
Comentarios
Publicar un comentario