Setmana 10

El dimarts d'aquesta setmana (13-19 de novembre) va començar la classe la nostra companya Sara Bravo, que ens portava una inquietant notícia sobre l'assassinat d'una xiqueta de dos anys a mans del seu pare, degut una volta més a la violència de gènere; amb el posterior intent de suicidi de l'assassí.

Arran d'aquesta trist  notícia, vam clarificar, per tal de que no hi haja confusions, que la violència de gènere és només aquella que s'exerceix contra les dones (o com en aqust cas, malauradament, contra els xiquets i/o xiquetes), simplement pel fet de ser dones. D'altra banda, altre tipus de violència, la qual obviament també condemnem, seria anomenada d'una altra manera, per exemple: violència domèstica.

Relacionat això amb l'educació, hem de prendre consciència que les nenes aprenen inconscientment que elles ocupen un lloc secundari a la societat en els centres docents. Per això, hem de acostumar-nos a emprar un llenguatge igualitari i, sobretot, hem d'educar-nos per tal de poder educar als i les altres en el feminisme i en la convicció que ningú és més o menys que un/a altre/a, per no reproduïr les desigualtats quan ens convertim en docents.

Posteriorment, després de la lectura de la introducció del llibre "El tacto en la enseñanza" de Max van Manen, ens vam dedicar a comentar-ho per grups, seguint la dinàmica de sessions anteriors, per tal d'arrivar a una conclussió comuna sobre l'estracte del llibre. Aquest llibre és un manual, una guía per a mares i pares i docents de tot tipus (amb experiència, sense, reflexius, insegurs...) sobre com arrivar a conectar amb un/a xiquet/a, sobre com transmetre-li allò que vols, d'una manera dinàmica i res forçada. La frase que vam triar el nostre grup com a la més important, va ser: "Siempre hay formas de tocar a alumnos que otros pueden haber dado por perdidos", és a dir, que no hem de deixar que ningún/a xiquet/a es quede darrere, només perquè li coste més entendre algunes coses que a la resta , sinò que hem d'acompanyar-lo, i ajudar-lo a comprendre i comprendre tambè nosaltres la sueua situació i els seus sentiments i dificultats; perquè cada xiquet/a és diferent als/les altres i veu i entén el món d'una manera diferent. Tambè, hem de ser conscients que tots/es ells/es tenen dificultats però hem d'estar ahí per a animar en el seu procés d'aprenentatge a cadascún d'ells.

Per part d'alguns dels altres grups van aparèixer també frases molt interessants com les següents: "No es el niño quien tiene que llegar al profesor, sino que es el profesor quien tiene que llegar al niño", que està relacionada amb la comentada pel meu grup; o "El profesor tiene que estar al lado del niño y ayudarle a localizar los lugares por donde puede cruzar y encontrar los medios para que consiga llegar al otro lado, a este otro mundo, con éxito".

El dijous, començà la classe Mar amb un vídeo anomenat "Ser maestro":

En aquest vídeo s'atribuia a un/a bon/a mestre/a algunes qualitats, entre les quals jo vaig a exposar les que em pareixen les més importants:

• Ser un ésser sensible
• Ser compresiu, més enllà d'allò que s'observa
• Visualitzar alternatives als obstacles que es presenten
• Saber que el porocés de l'aprenentatge és un procés que requereix constància
• Saber esperar
• Aprendre d'els errors
• Saber convertir lo negatiu en positiu
• Acompanyar a l'alumnat en el camí de l'aprenentatge
• Saber prendre distància

Aquest vídeo té relació amb el tacte, del qual hem parlat abans, encara que tambè amb el fet següent: no és mestre/a aquell/a que ensenya coneixements, sinò aquell/a que crea l'espai i les ferramentes que permeten que l'alumnat els construeixi.

A continuació, vam començar a parlar de la distribució dels espais i la forma d'organització de l'aula, ja que aquesta qüestió és un concepte a tindre en compte, i sobre el qual s'ha de reflexionar, donat que serà un símbol sobre la dinàmica que tindrà la classe. És important que comprenem que no hi ha una distribució universal i correcta de l'aula, sinò que hem de utilitzar la imaginació i pensar en el tipus de dinàmica i d'imatge que volem oferir a les nostres classes, per tant hem de reflexionar bé sobre aquest tema.

Respecte a aquesta qüestió vam fer dues activitats:

1. Primerament, entre tota la classe i amb l'ajuda, és clar, del professor, vam distribuir la nostra aula. Vam decidir que, com que som tants alumnes a classe, la millor manera seria fent quatre fileres perpendiculars a la pissarra; de manera que poguerem estar cara a cara amb els/les nostres companys/es.
2. Finalment, per grups, vam haber de dibuixar la nostra aula ideal. El meu grup i jo pensarem que la millor manera d'organitzar la nostra classe seria en grups de cinc, i aquest va ser el resultat:

                     

                

Al posar-ho en comú amb tota la classe, aquests són els punts positius i constructius que vam rebre:

• És preferible que l'aula s'organitze en U si el grup no és molt nombrós, per tal de vore-nos tots/es les cares.
• Si en som més persones, és preferible treballar en grups que individualment, per tal que els alumnes puguen interactuar entre ells.
• Aquesta distribució és original.
• En sobra espai per a utilitzar-lo en altres activitats.
• Aquesta distribució permet a la mestra accedir a cadascún dels grups fàcilment.
• Poden treballar tant en grup com individualment.
• Alguns/es xiquets/es no es veuen.

Aquesta sessió va acabar amb una important reflexió: És el silenci el millor estat de la classe? Com a alumna, sempre ens han obligat a estar en silenci a classe i a no comentar amb els companys cap aspecte d'aquesta, treballant individualment pràcticament sempre. Però el silenci com a valor universal no és sempre positiu, els/les xiquets/es tambè han de treballar en grups perquè es poden ajudar els uns als altres, aprendre a treballar en equip i sobretot fer les classes més dinàmiques. Per això, és important que ens replantegem la nostra idea de fer classe, per tal de donar el millor de nosaltres.