Querido papá, algún día me llamarán puta

Com ja vam comentar en una entrada anterior, aquest és el vídeo que vaig comentar a classe: 

"Querido papá, algún día me llamarán puta" és el relat d'una xiqueta des d'abans del seu naixement. La xiqueta s'adreça al seu pare i conta la seua història: des del moment en que la seua mare trenca aigües i el pare està allí per tal de portar-les a l'hospital; passant pels 14 anys, on ella explica que a aquesta edat ja li hauran anomenat puta i altres insults que denigren la dona; a continuació, conta que als 16, li hauran ficat la mà dins del pantaló quan ella estiga borratxa i encara que haja dit expressament que NO; i al voltatn dels 21, ja l'hauran violada.

Però la cosa no acaba ahí, passat un temps, quan ja haja trobat al seu futur marit, un día l'insultarà, una altre li pegarà, fins que finalment intente matar-la.

Pense que aquest vídeo arreplega molt bé les fases del maltracte en una relació, sobretot el sentimient de culpa que té la víctima davant el maltracte rebut per part del seu nuvi.

També em pareix molt interessant, no només que l'història estiga contada per la xiqueta quan encara és un fetus, sinò que s'adreçe al seu pare quan era un xiquet, donat que li demana que no insulte a les xiques i que no riga les bromes masclistes dels seus companys. D'aquesta manera, el missatge del vídeo no està dirigit tant als adults com als joves, que són qui tenen l'oportunitat de canviar el futur de la societat en que vivim.

Anem a centrar-nos ara en la seua vincualció amb l'educació. D'una banda, hi ha una llunyana relació entre la xiqueta i el taxista que la viola quan ella té 21 anys. Aquest home, és el fill d'un dels nens que anava amb el seu pare a nadar quan eren xicotets, i sempre deia grosseries sobre les dones. La xiqueta explica que si el pare li haguera dit que parara, o simplement no s'haguera rigut per cortesia, potser el xiquet hauria parat, i el seu fill no hauria crescut amb aquestes bromes. Per tant, és important que sigam conscients en tot moment que els xiquets aprenen i creuen el que escolten, i moltes vegades no entenen les bromes, les ironies...

D'altra banda, hem de comprendre que el feminisme és cosa de totes i tots, ja que el masclisme també ens afecta a totes i tots. Si volem una societat més justa i igualitària hem de fer tot el possible per a aconseguir-la, com per exemple corregir una actitud masclista quan la vegem o la fem. Això implica una lluita lenta i constant, per tal que les noves generacions hereten un món una mica millor on viure i que, per descomptat, continúen la nostra lluita.

- N