Setmana 2
Continuant amb la segona setmana, l'ambient de la classe va anar canviant ja que tots ens coneixiem un poc més i es varen crear noves amistats.
En la primera sessió, varem començar recordant què era per a nosaltres ser un bon mestre/a i varem dir qualitats i calificacions ,de les nostres redaccions, que hauría de tindre un bon mestre/a. Aquestes qualitats les havíem de classificar en tres teories que varem aprendre: la teoria tècnica o tecnològica, la pràctica i la crítica. En acabar la classe, ens varem posar en rogle per a comentar un text anomenat "Frankestein educador", el qual parlava del mite de l'educació com una fabricació. Això vol dir que tots els mestres volem crear a l'alumne perfecte i que aprenga totes les coses que els ensenyem però a la mateixa vegada volem que aprenga de manera autònoma.
En la segona sessió varem acabar de comentar i compartir les nostres opinions sobre el text de Frankestein. A més, varem arribar a la conclusió de que l'activitat de posar-nos en rogle en la classe anterior va ser lenta i poc efectiva perquè erem molts a classe.
No obstant això, vam seguir la classe repassant les diferents perspectives que tenim els mestres per a educar els xiquets.
I per això, la meua conclusió és que un bon mestre, malgrat que s'equivoque en alguna activitat o en algun comportament, si sap continuar la classe i fer que els seus alumnes siguen aprenent amb ell, per la meua part, és considerat el millor mestre/a.
En la primera sessió, varem començar recordant què era per a nosaltres ser un bon mestre/a i varem dir qualitats i calificacions ,de les nostres redaccions, que hauría de tindre un bon mestre/a. Aquestes qualitats les havíem de classificar en tres teories que varem aprendre: la teoria tècnica o tecnològica, la pràctica i la crítica. En acabar la classe, ens varem posar en rogle per a comentar un text anomenat "Frankestein educador", el qual parlava del mite de l'educació com una fabricació. Això vol dir que tots els mestres volem crear a l'alumne perfecte i que aprenga totes les coses que els ensenyem però a la mateixa vegada volem que aprenga de manera autònoma.
En la segona sessió varem acabar de comentar i compartir les nostres opinions sobre el text de Frankestein. A més, varem arribar a la conclusió de que l'activitat de posar-nos en rogle en la classe anterior va ser lenta i poc efectiva perquè erem molts a classe.
No obstant això, vam seguir la classe repassant les diferents perspectives que tenim els mestres per a educar els xiquets.
I per això, la meua conclusió és que un bon mestre, malgrat que s'equivoque en alguna activitat o en algun comportament, si sap continuar la classe i fer que els seus alumnes siguen aprenent amb ell, per la meua part, és considerat el millor mestre/a.
Comentarios
Publicar un comentario