Setmana 1

Benvinguts i benvingudes a la universitat!

Aquesta setmana començàrem les classes a 1er D de magisteri de la Universitat de València. Ens hem trobat amb moltes coses noves: gent que no coneixíem, moltes emocions, assignatures desconegudes... i sobretot moltes ganes de començar el camí a la nostra futura professió: l’ensenyament.

En aquest bloc, tres companyes de classe i jo, parlarem setmana rere setmana dels continguts, activitats... que veiem a la classe de didàctica general, impartida per Carles Monclús.

Aquesta setmana (11-17 de setembre) ha sigut una mica introductòria, especialment el primer dia de classe, quan vam baixar al pati a fer una molt necessària presentació de tots els alumnes de la classe, on es van fer evident el bon ambient i les ganes de treballar. Una volta fetes les presentacions, el professor passà a explicar l’assignatura: els continguts, els criteris d’avaluació... i va manar  les primeres tasques per a la classe següent: hauríem de fer un escrit sobre el que ser una bona mestra o mestre significa per a nosaltres, i llegir un dels quatre articles penjats a l’aula virtual.

Durant la segona sessió, vam haver de llegir alguns dels escrits que havíem redactat sobre el que significava per a nosaltres ser una bona mestra i després explicar cada un dels articles de l’aula virtual a aquelles persones que havien llegit els altres i viceversa, a més de dir una frase que ens haguera cridat l’atenció dels mateixos. Jo, personalment, havia de llegir l’article de “Mestra per a tota la vida” de Consuelo Uceda Castro: el relat d’una dona sobre la seua evolució com a mestra i persona. La frase que em va cridar la atenció va ser: “De tots en vaig aprendre que els infants són el primer, que no es pot ensenyar res sense tenir en compte que la seva participació activa és important, que sense ella no hi ha aprenentatge i que la seva implicació els fa responsables i autònoms per continuar aprenent. I sobretot que, escoltant-los, les mestres i els mestres aprenem molt sobre el que els interessa saber i com ho desitgen fer” (pg. 2).

Redacció: Què és per a mi ser una bona mestra

Per a mi, una bona mestra és la qual és conscient que davant seu hi ha persones amb sentiments, idees i situacions personals molt diferents; i no màquines robòtiques sense consciència. També, ha de tractar a l’alumnat com a iguals i no fer veure que és superior o té privilegis sobre la rest, per a inculcar als i les alumnes els valors de la igualtat i el respecte. Però, sobretot, una bona mestra ha de sentir passió pel seu treball i transmetre aquesta il·lusió a la resta de la classe.